El so de les meves llàgrimes...♥

   El vent em diu que he de deixar de pensar i centrar-me només en mi, en cada un dels meus sospirs i en el meu futur. Però com li faig entendre al meu cor que no puc... Simplement no puc.

   Com ignorar la sortida del sol sabent que els núvols es creuen completament al meu cel cada vegada que sento com va empitjorant tot...

   Amb el so de les meves llàgrimes sabreu quantes vegades he callat el sentiment de dolor que porto dins... doncs ni tan sols les paraules poden expressar quan profund és el meu mal.

   Què gran és la meva emoció en imaginar-me que tot anirà bé per un moment... però miro al meu voltant i despert donant-me compte que només és una gran fantasia que m'agradaria complir...
Potser mai sapigueu del somni que vaig tenir, ni tan sols amb el pas del temps; potser quedi enterrat en un racó molt profund dins del meu jardí interior i les paraules siguin suficients per consolar del que mai va poder ser.

   Amb el so de les meves llàgrimes us adonareu de l'immensa que em sentia abans, en la meva infantesa i alhora de com podia arribar a ser la criatura més insignificant del món però sent feliç.

No val ja cap excusa o oració per tal d'expressar que el bon camí de la meva vida és tot el que anheli aconseguir i que mai arriba...